Un mètode per estudiar les propietats de les solucions iòniques consisteix en mesurar la solubilitat d’aquestes sals en diferents condicions.
Tal i com es pot esperar, la solubilitat d’una sal iònica es veu modificada per la presència d’altres substàncies, així per exemple, la solubilitat d’una sal disminueix quan un ió comú s’afegeix a la solució.
Com a efecte d’origen diferent destaquem l’anomenat ’salting-in’ pel qual una sal incrementa la seva solubilitat quan afegim a la solució una sal inert, és a dir, que conté ions completament diferents dels que formen la sal en estudi.
La teoria d’Arrhenius (1887) pot donar una interpretació qualitativa de l’efecte d’ió comú, però no pas de l’efecte ’salting-in’.
Per tal de donar una interpretació quantitativa d’aquest efecte s’ha d’utilitzar la teoria de Debye-Hückel formulada el 1923.
En aquest experiment el que s’hauría de fer és mesurar el canvi en la solubilitat del periodat de potassi (KIO4) quan afegim sals inerts a la solució.
El periodat potàssic s’ha de triar, perquè és una sal no gaire soluble, i dóna canvis en la solubilitat que poden ser mesurats més fàcilment que els que es donarien una sal molt soluble, o una que ho fos molt poc.
Podrem conèixer les concentracions de periodat en cada solució saturada fent servir una solució de iodurs acidificada que reduirà l’ió IO4- fins a I2,
IO4 H I I2 H2O − + 8 + + 7 − → 4 + 4
i després valorant el iode format amb solució de tiosulfat sòdic:
2S O − + I → S O2− + 2I −
