Ante la campaña de vacunación contra el virus del papiloma humano en chicas de 12 a 16 años y considerando que los ciudadanos hemos sido parcialmente informados sobre el tema, quiero aportar unos datos significativos para conocimiento general y de los padres en particular, que son quiénes tienen que tomar la decisión de vacunar o no a sus hijas.

En los últimos meses, hemos vivido una campaña promovida por la administración sanitaria, utilizando diversos medios de comunicación y propaganda, cuyo propósito ha sido la vacunación generalizada de las adolescentes en los institutos.

Esta campaña ha sido repentina y precipitada. Las alarmantes cifras propagadas han creado una sensación de miedo desproporcionada.

De esta manera, en muy poco tiempo, pasó a ser prioritario algo que no lo era a principios de 2007, cuando la entonces ministra de Sanidad, Elena Salgado, declaraba:”No es un problema urgente (…) España es uno de los países con menor incidencia de este tipo de cáncer (…) Tenemos pocos casos y se suelen detectar de manera temprana por lo que los porcentajes de curación son muy altos” (elmundo.es 14/03/2007)

Con el inicio de la campaña en los institutos, los padres han debido optar de manera precipitada entre vacunar o no a sus hijas, con el miedo a las consecuencias que pueda acarrear su decisión. Sin embargo, habrá que esperar bastante tiempo para conocer el impacto de esta vacuna ya que, cómo manifestó Elena Salgado: “La efectividad real de la vacuna sólo se conocerá dentro de 35 años.”

La urgencia de esta campaña de vacunación ha sido cuestionada por la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria. La CAPS, asociación científica socio –sanitaria, aloja en su Web una lista que, de momento, agrupa a 3486 firmantes: médicos, profesionales de la salud y particulares que piden una moratoria sobre la medida.

Los argumentos principales citados por estos colectivos son los siguientes:

-No estamos ante una epidemia: la incidencia de cáncer de cuello de útero en España es muy baja.

- No se ha comprobado la eficacia de esta vacuna sobre la prevención del cáncer de cuello de útero ni se conoce lo suficiente sobre su seguridad.

-Se ignora la duración de la inmunidad que confiere.

-Tanto la inmunidad natural de las mujeres como las pruebas de citología y el tratamiento son muy eficaces a la hora de prevenir el cáncer de cuello de útero.

- El precio de esta vacuna es exagerado existiendo otras prioridades sanitarias.

Parecería razonable, ante las numerosas dudas surgidas, haber reflexionado sobre la oportunidad de la campaña. Sin embargo, en su momento, comenzaron las presiones políticas. El consejero de Sanidad de la Comunidad de Madrid, Manuel Lamela, anunció que incluiría la vacuna en el calendario de vacunación, independientemente de lo que hiciera el Ministerio de Sanidad.

Después, se unió a la medida Navarra, más tarde Canarias… La vacunación se convirtió en un instrumento de pulso político, una bandera de “modernidad” y de “progreso” dentro de una carrera por ser el primero en adoptarla.

El 6 de Julio de 2007, Elena Salgado fue sustituida en su cargo por Bernat Soria despidiéndose “visiblemente afectada”.

La patronal de la industria, expresó “su satisfacción por el perfil científico-investigador” del nuevo responsable de Sanidad e interpretó el nombramiento cómo “un claro signo del Gobierno a favor de la investigación biomédica, actividad en la cual los laboratorios científicos se sienten totalmente comprometidos.” (Correo Farmacéutico del 06/07/2007)

El Consejo de Ministros autorizó la comercialización de la vacuna el 24 de Agosto de 2007 y Maria Teresa Fernández de la Vega anunció entonces que esta decisión podía situar a España “a la vanguardia en las técnicas de prevención y en el grupo de países europeos punteros en las políticas públicas de salud”.

El 10 de octubre, se reunió el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud; el nuevo ministro logró su aprobación en el calendario de vacunación, con la unanimidad de todas las CCAA.

Lo que, a nivel sanitario, no era urgente meses antes se había vuelto inaplazable a nivel político.

Aparte de los intereses partidistas de nuestros gobernantes, hay otro sector que tiene obviamente mucho que ganar con la generalización de la vacunación… Algunos analistas prevén que las ventas anuales del Gardasil (nombre comercial de la vacuna) superarán los 3000 millones de dólares dentro de los próximos años.

No es de extrañar pues que para conseguir tales cifras de ventas, los laboratorios que la comercializan, Sanofi-Pasteur y Merck Sharp &Dohme (MSD) hayan multiplicado sus esfuerzos de marketing y de lobbying .

En Estados Unidos, ejercieron presiones en instancias gubernamentales para promover en el país la vacunación obligatoria de las chicas a partir de los 9 años. Lo tuvieron que dejar ante una oposición importante cuando se desveló su táctica.

El Washington Post publicó el 22 de febrero de 2007 que el 16 de octubre de 2006, el gobernador de Texas, Rick Perry, reunió a su Gabinete para estudiar la importancia de la vacunación obligatoria el mismo día en que recibía un “donativo” de 5000 dólares del laboratorio Merck para apoyar su campaña de reelección:

Texas se convirtió en el primer estado americano en imponer por decreto la vacuna del VPH.

Es notorio en Estados Unidos que las empresas farmacéuticas, que figuran entre las más ricas del mundo, tienen una influencia económica preponderante en el ámbito político, participando habitualmente en la financiación de las campañas electorales.

Las principales instituciones de investigación médica, de información y de control sobre los medicamentos reciben importantes aportes económicos de ellas: universidades, revistas científicas, organismos reguladores…

Merck organizó y pagó la primera Cumbre Global sobre el Cáncer de Cervix en París en marzo de 2007.

En Europa y en Estados Unidos, se ha denunciado repetidamente la estrecha relación entre las empresas farmacéuticas y algunos agentes expertos de diferentes organismos de control y evaluación de los medicamentos.

Estos últimos años, se suspendieron las ventas de varios medicamentos ante las graves e incluso fatales consecuencias que provocaron en el mundo.

De manera similar a la regla de l’octet en la químics dels grups principals, en compostos organometàl·lics, les estructures electròniques de molts compostos tenen 18 electrons de valència, omplint l’orbital s, els tres p i els 5 d (total, 9 orbitals
18 e-), tot i que existeix múltiples excepcions a aquesta regla.

Mètode per comptar electrons: Mètode del lligand neutre.

1) Aquest mètode considera el nombre d’electrons que els lligands donarien, si fossin neutres. Per lligands inorgànics simples, el nombre d’electrons equival a la càrrega del lligand quan existeix com a ió lliure. Per ex. Cl és un donador d’1 electró, Cl- O és un donador de 2 electrons, O2- N és un donador de tres electrons, N3-

2) En aquest mètode no cal determinar l’estat d’oxidació del metall i es consideren tots els electrons de valència (orbitals s + orbitals d) del metall amb estat d’oxidació 0.

3) Si el complex té càrrega, aquesta s’ha d’incloure en comptar el nombre total d’electrons.

4) Els enllaços metall-metall també s’ha de comptar. Cada enllaç simple es compta com un electró per a cada àtom, un enllaç doble dos, un triple 3 i un quàdruple 4.

Nombre d’electrons pels lligands més comuns

lligand nombre d’electrons F, Cl, Br, I, OH, OR, CN, H, CH3, CR3, NO (angular) 1 CO, PR3, NH3, H2O, CRR’ (carbè), H2C=CH2, CNR, =O, =S23

-C3H3 (
-al.lil),

CR (carbí),

N,NO (lineal)3Etilendiamina (en), bipiridina (bipy),Butadiè, COD45-

C5H5 (ciclopentadienil) 56

-C6H6 (benzè) 67

-C7H7 (cicloheptatrienil) 7

 Llena un vaso con agua y sumérgelo en un recipiente que contenga agua. Coge el vaso por la parte de abajo y levántalo lentamente hasta que su parte superior casi sobrepase el nivel del agua en el recipiente (como en la figura). Observa como no se vacía. Igual que en la experiencia anterior el aire que empuja la superficie libre del recipiente sería capaz de mantener el agua de un vaso de 10 m de altura

Pon una regla en el borde de una mesa de tal manera que asome más o menos la mitad. Cubre con una hoja de periódico la mitad que queda sobre la mesa, Da un golpe seco sobre el trozo de regla que se ve. Observa como no se cae. La fuerza que ejerce el aire sobre la hoja de periódico lo impide.

http://ciencianet.com/helena.html

El periodat potàssic s’ha de triar, perquè és una sal no gaire soluble, i dóna canvis en la solubilitat que poden ser mesurats més fàcilment que els que es donarien una sal molt soluble, o una que ho fos molt poc.

Podrem conèixer les concentracions de periodat en cada solució saturada fent servir una solució de iodurs acidificada que reduirà l’ió IO4- fins a I2,

IO4 H I I2 H2O − + 8 + + 7 − → 4 + 4

Bones a tothom, la química és una ciencia molt atractiva, encara que sembla difícil que ho sigui també pels nens, però perque veieu tots, a continuació proposo un experiment que es pot fer a casa, i amb materials a l’abast de qualsevol:

Cromatografía per a nens.

La cromatografía és una tècnica que es fa servir a diferents camps científics, serveix per separar diferents compostos i es basa en les diferents velocitats amb que es mouen cada un d’ells a traves d’un medi poros, arrosegats per un dissolvent en moviment.

Els biòlegs, metges i químics amb frequencia necessiten separar els components d’una barreja com a pas prèvi per a la seva identificació.Utilizarem aquesta tècnica per separar els pigments utilitzats en una tinta comercial.

Material necessari 

-Una tira de papel poros. Es pot utilitzar paper de filtro d’una cafetera o inclus retallar l’extrem (sense tinta) d’una fulla de diari.

-Rotuladors o bolígrafs de diferents colors.

- Un got

-Una mica de alcohol

 Prodeciment

1.      Retalla una tira del paper poros que tingui uns 4 cm de gruix y que sigui una mica més llarga que l’alçada del got

2.      Enrrolla un extrem en un bolígraf(pots ajudar-te amb cinta adhesiva) de tal manera que l’altre extrem arribi al fons del got. (veure dibuix)

3.      Dibuixa una taca  amb un rotulador negre a l’extrem lliure de la tira, a uns 2 cm de la bora. Procura que sigui intensa y petita. (veure dibuix)

 4.      Posa al fons del got alcohol, fins una alçada de 1 cm aproximadament.

 5.      Posa la tira dins del got de tal manera que l’extrem quedi sumergit en l’alcohol però la taca que has fet sobre ella quedi fora d’ell. Pots tapar el got per evitar que l’alcohol s‘evapore.

Observa el que pasa: a mesura que l’alcohol va pujan al llarg de la tira, arrossega amb els diverssos pigments que contè la taca de tinta.

Com que no tots són arrossegats amb la mateixa velocitat, al cab d’una estona es veuen franjas de colors.

Aquesta forma de treballar és molt interessant ja que fusiona la ciència amb la tecnología de forma fàcil, i no forçada, i amb això s’aconsegueix optimitzar el temps d’aprenentatge per part dels alumnes i optimitzar també el temps del que comunica l’informació, en aquest cas els professors.

Jo personalment penso que la millor forma d’apendre qualsevol cosa, i encara més la química, és la de treballar i enfrontar-se individualment a les dificultats intel·lectuals que es presentan alhora d’entendre una cosa, i aquest mètode d’aprenentatge sería molt útil en aquest aspecte.

• La Coca Cola originàriament era verda.

• És possible fer que una vaca pugi escales, però no que les baixi.

• American Airlines es va estalviar 40.000 dòlars al 1987 eliminant una oliva de cada amanida que va servir a primera classe.

•  El crit d’un ànec (cuac cuac) no produeix eco; mai ningú ha descobert el perquè.

• Els dretans viuen de promig nou anys més que els esquerrans.

• Els escarabats poden viure nou dies sense cap abans de morir de gana.

• Els elefants són l’únic animal que no pot saltar.

• Una persona normal riu aproximadament 15 vegades al dia. 

• Thomas Alva Edison tenia por a la foscor.

• Cada rei de les cartes d’una baralla en representa algun important a la història:

- Espases: el rei David

- Trèbols: Alexandre Magne

- Cors: Carlemany

- Diamants: Juli Cèsar

• Multiplicant 111.111.111 x 111.111.111 obtindrem 12.345.678.987.654.321

• Si en una estàtua d’una persona a cavall té dues potes enlairevol dir que aquesta persona va morir en combat. Si el cavall té una pota frontal enlaire, va morir de ferides en combat. I si el cavall té les quatre potes a terra, aquella persona va morir de causes naturals.

• El pentàgon té el doble de lavabos dels necessaris; quan es va construir la llei requeria que hi haguessin lavabos per negres i per blancs.

• Miguel de Cervantes Saavedra i William Shakespeare, considerats els més grans exponents de la literatura hispana i anglesa respectivament, van morir el mateix dia: el 23 d’abril de 1616.

• Es va trigar 22 segles per calcular la distància entre la Terra i el Sol (149.400.000 km); ho hauríem sabut molt abans si algú se li hagués acudit multiplicar per 1.000.000.000 l’altura de la piràmide de Keops a Giza, construïda 30 segles abans de Crist.

• Si s’erradiquessin les malalties cardíaques, el càncer i la diabetis, l’expectativa de vida de l’home seria de 99,2 anys.

• Abans del 1800 les sabates per al peu esquerre i dret eren iguals.

• El 16% de les dones neixen rosses, i el 33 % de les dones són rosses.

• El sol allibera més energia en un segon que tota l’energia consumida per la humanitat des del seu inici.

• Els CDs es van dissenyar per rebre 72 minuts de música perquè aquesta és la duració de la Novena Sinfonia de Beethoven.

• S’ha comprovat que el cigar és la font més gran d’investigacions i estadístiques.

• El material més resistent creat per la naturalesa és la teranyina.

• El forn microones va aparèixer quan un investigador estudiava les microones i va notar que aquestes havien desfet la xocolata que tenia a la bossa.

• El 15% de les dones d’Estats Units s’envien flors a elles mateixes en el dia dels enamorats.

• Abans de la Segona Guerra Mundial, en el directori telefònic de Nova York hi havia 22 Hitlers. Després de la guerra ja no n’hi havia cap.

• La filla de Shakespeare era analfabeta.

• Einstein no va ser mai un bon alumne. Fins i tot parlava malament als 9 anys. Els seus pares creien que era retardat mental.

• L’oceà Atlàntic és més salat que el Pacífic.

• L’únic animal que té 4 genolls és l’elefant.

• Una gota de petroli és capaç de convertir 25 litres d’aigua potable en NO potable.

• El 98 % dels àtoms del cos humà se substitueixen cada any.

• Les ovelles no beuen aigua en moviment.

• Els cabells creixen més ràpid durant la nit que durant el dia i de mitjana perdem 100 cabells diaris.

• Les formigues no dormen.

• Els ratolins no vomiten.

• Les caricatures de l’Ànec Donald van ser vetades a Finlàndia perquè no portava pantalons.

• Només hi ha tres animals que tinguin la llengua blava: el gos Chow Chow, la llagosta llengua-blava i l’ós negre.

• 100 tasses de cafè preses en un lapse de 4 hores tècnicament poden causar la mort.

• Els insectes se senten més atrets per les persones que han menjat plàtan recentment.

• Són més peludes les persones rosses que les morenes.

• A la ciutat de Los Ángeles hi ha més cotxes que persones.
   

• El 28% del territori africà és salvatge. El percentatge de territori salvatge a nord amèrica és de 38%.

• Segons la llei, les carreteres interestatals dels Estats Units requereixen que una milla de cada cinc sigui recte. Aquestes seccions són útils com a pistes d’aterrissatge en casos d’emergència i de guerra.

 

A finals del segle XX, L’hemisferi nort va experimentar el seu període més calent dels últims 1.200 anys, segons un artícle publicat a la revista Science. 

Els resultats de la investigació porten a la conclusió de que recientment, ha tingut lloc una pujada de la temperatura sense precedents al nostre planeta i que està intimament vinculat a les emisions de CO2, i això afavoreix l’efecte hivernacle.

Els científics de l’Universidad de East Anglia, al Regne Unid, van mesurar els cambis als fósils d’alguns invertebrats, anells d’arbres, núclis de gel i atres registres de temperatura. També van llegir diaris personals dels últims 750 anys. Els investigadors Timothy Osborn y Keith Briffa van analitzar mesures de temperatura  preses des de 1856 fins l’actualitat, per establir el perímetre geográfic del calentament recient. Després van comparar aquestes dades amb indicis a partir de l’any 800. L’análisi va confirmar que van haver-hi períodes significativament calents a l’hemisferi nort des de 890 fins 1170 (l’anomenat ”Período Cálido Medieval “) i molts més períodes més freds des de 1580 fins 1850 (la “Pequeña Edad del Hielo”).